RESUM PER ESTUDIAR TEMA 5

                                          RESUM PER ESTUDIAR TEMA 5

A la Terra hi ha diferents tipus de climes:

• Els climes càlids -equatorial, tropical i desèrtic- es caracteritzen per les temperatures altes i per una variació estacional escassa.
• Els climes temperats -mediterrani, xinès, continental i oceànic- es caracteritzen pel contrast de les temperatures i per l'existència de quatre estacions diferenciades.
• Els climes freds -polar i d'alta muntanya- es distingeixen per unes temperatures molt fredes.

TEMA 5 EL PAISATGES DE LA TERRA

                    El paisatge de clima d’alta muntanya

Als cims més elevats es dóna el clima d'alta muntanya. És el clima propi de les grans serralades, com l'Himàlaia (a l'Àsia), els Andes (a Amèrica) i els Alps i els Pirineus (a Europa).

 

Mapa de situació de les muntanyes més altes

 

Té les característiques següents:

• És un clima fred: les temperatures són baixes durant l'hivern i fresques durant els mesos d'estiu.
• Les precipitacions són abundants al llarg de l'any, i a l'hivern sovint cauen en forma de neu.
• Les temperatures i les precipitacions es modifiquen amb l'altitud: a mesura que ascendim per la muntanya, les temperatures són més fredes i augmenten les precipitacions, que són com més amunt més sovint en forma de neu.

La vegetació varia molt d'unes parts a unes altres de la muntanya. En primer lloc, la vegetació va canviant amb l'altitud, segons varien les temperatures i les precipitacions. En segon lloc, la vegetació del vessant més exposat als rajos solars (solell) és diferent de la vegetació del vessant que hi està menys exposat (obaga). En tercer lloc, la vegetació acostuma a ser més escassa a les zones on els vents bufen més sovint i de manera més intensa.

A les zones temperades, les muntanyes estan poc poblades i els habitants es concentren a les valls, on el clima és més suau. A la zona càlida, per contra, el descens de les temperatures representa una millora en les condicions per a la vida humana i, per tant, les muntanyes estan molt poblades.

 

TEMA 5 EL PAISATGES DE LA TERRA

                            El paisatge de clima polar

Les dues zones polars que hi ha a la Terra, és a dir, la zona àrtica i l'Àntartida, se situen entre els cercles polars i els pols.

 

Mapa de situació dels medis polars

 

La zona àrtica i l'Antàrtida tenen un clima polar.

• El clima polar és el més fred de la Terra. L'hivern és molt llarg i dur: les temperatures oscil·len entre els —20°C i —50°C. L'estiu pràcticament no existeix, ja que la temperatura mitjana del mes més càlid no arriba als 10°C. La nit als pols s'allarga durant sis mesos.
• Les precipitacions són escasses, ronden els 300 mm, i cauen en forma de neu.
• Hi són freqüents els torbs i les borrasques molt intenses.

El glaç i la neu són els elements típics del paisatge polar, que destaca per l'aspecte blanc. A gairebé totes les regions, la manca de calor provoca que el sòl i el subsòl romanguin quasi sempre glaçats, la qual cosa impedeix que s'hi desenvolupi la vegetació. Només alguns animals, com ara les foques i els pingüins, suporten les baixes temperatures.

 

El paisatge polar

 

Amb tot, a les franges més properes a la zona temperada s'hi produeix un estiu curt, que permet que es fongui el glaç. En aquestes zones hi creix la tundra, formada per molses, líquens i alguns arbustos de mida petita (salzes i bedolls nans). A la tundra hi viuen rens, guineus, llops, etc.

Aquests medis són molt difícils per a la vida humana, ja que no hi ha aigua, ni gairebé animals ni plantes. A la zona àrtica hi viuen petits grups de lapons i d'inuit, mentre que a l'Antàrtida només s'hi han instal·lat algunes bases científiques.

TEMA 5 EL PAISATGES DE LA TERRA

                            Paisatges de clima oceànic

El paisatge de clima oceànic o atlàntic s'estén, sobretot, per les costes occidentals de les zones temperades.

 

Mapa de distribució de la zona de clima oceànic o atlàntic

 

A les zones de clima oceànic o atlàntic:

• Les temperatures són suaus durant tot l'any a causa de la influència moderadora de l'oceà.
• Les precipitacions són abundants i regulars, ja que es produeixen en totes les estacions.

A causa de l'abundància de precipitacions, els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l'any.

Per aquesta mateixa raó, la vegetació és abundant i molt verda. Hi ha prats extensos a les costes i les zones muntanyoses. A les zones d'altitud mitjana hi predominen els boscos d'arbres de fulla caduca, com ara els faigs, els roures i els freixes. A les zones amb sòls poc fèrtils apareix la landa, una formació vegetal d'arbustos, herbes i matolls.

 

Fageda

 

La zona oceànica és un medi molt poblat i, per tant, molt transformat. Els boscos han retrocedit perquè s'han talat per obtenir-ne fusta o perquè han estat substituïts per conreus, pastures, ciutats, fàbriques, vies de comunicació, etc.

TEMA 5 EL PAISATGES DE LA TERRA

                     El paisatge de clima continental

El paisatge de clima continental ocupa principalment la part central d'Europa, l'Àsia, i l'Amèrica del Nord; només n'hi ha a l'hemisferi nord.

 

Mapa de distribució de la zona continental

 

A les zones de clima continental:

• Les temperatures són molt contrastades: l'hivern és molt fred i l'estiu, molt calorós.
• Les precipitacions es concentren generalment a l'estiu. Les zones costaneres són més humides que les interiors.

Els rius són glaçats durant els mesos més freds de l'hivern a moltes zones. A la primavera la neu es desglaça i els rius sofreixen grans crescudes, que poden arribar a provocar catàstrofes. És el cas, per exemple, del riu Lena, a Rússia.

A la vegetació de la zona continental s'hi alternen els boscos boreals i les praderies.

• El bosc boreal o taigà creix a les zones amb hiverns llargs i rigorosos i estius curts i freds. Es compon d'arbres de fulla perenne, com ara avets i pins.
• La praderia es desenvolupa en zones humides i menys fredes. Està formada per herbes altes i és característica de les planes de l'interior. A les zones més càlides i seques hi apareixl'estepa, formada per herbes de mida petita.

 

Taigà

 

Aquestes zones estan habitades de manera desigual.

• La taigà està poc habitada. Durant segles, només hi havien viscut petits grups de caçadors i pastors de rens. Ara bé, els darrers anys s'han instal·lat a Sibèria i al Canadà indústries fusteres, però la població continua sent-hi escassa.
• La praderia és la zona de clima continental més humanitzada. Hi trobem ciutats, extensos camps de conreu i explotacions ramaderes.