TEMA 5 EL PAISATGES DE LA TERRA

                    El paisatge de clima d’alta muntanya

Als cims més elevats es dóna el clima d'alta muntanya. És el clima propi de les grans serralades, com l'Himàlaia (a l'Àsia), els Andes (a Amèrica) i els Alps i els Pirineus (a Europa).

 

Mapa de situació de les muntanyes més altes

 

Té les característiques següents:

• És un clima fred: les temperatures són baixes durant l'hivern i fresques durant els mesos d'estiu.
• Les precipitacions són abundants al llarg de l'any, i a l'hivern sovint cauen en forma de neu.
• Les temperatures i les precipitacions es modifiquen amb l'altitud: a mesura que ascendim per la muntanya, les temperatures són més fredes i augmenten les precipitacions, que són com més amunt més sovint en forma de neu.

La vegetació varia molt d'unes parts a unes altres de la muntanya. En primer lloc, la vegetació va canviant amb l'altitud, segons varien les temperatures i les precipitacions. En segon lloc, la vegetació del vessant més exposat als rajos solars (solell) és diferent de la vegetació del vessant que hi està menys exposat (obaga). En tercer lloc, la vegetació acostuma a ser més escassa a les zones on els vents bufen més sovint i de manera més intensa.

A les zones temperades, les muntanyes estan poc poblades i els habitants es concentren a les valls, on el clima és més suau. A la zona càlida, per contra, el descens de les temperatures representa una millora en les condicions per a la vida humana i, per tant, les muntanyes estan molt poblades.